Pou de gel

BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL

Al vessant nord-oest del turó del Convent es troba soterrat el pou delPou de gel gel. És un recinte cilíndric d'uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra picada. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l'exterior i és per on es posava i es treia el gel. Al fons, una estreta mina que sortia a la base del tossal li feia de desguàs. A principis del segle XVIII (1702) ja estava construït i la paeria ja n'arrendava els seus serveis.

Els geladors es trobaven al peu de la muralla per la part de tramuntana; eren unes piques grans però de poca fondària que s'omplien de l'aigua del molí i es feien gelar a l'hivern. Quan el gel adquiria un bon gruix es trencava a bocins i s'emmagatzemava al pou del gel alternant capes de glaç amb capes de palla. Aquest gel es venia a l'estiu entre la població, donant sempre preferència, si escassejava, a les persones malaltes.

L'última utilitat que va tenir el pou del gel fou de refugi durant la Guerra Civil, des del mes d'abril del 1938 fins a primers de gener del 1939.

Document Actions