Els 100 anys de Guillem Viladot

La "Plataforma en suport de l'any Viladot" ha difós un manifest per demanar que s'inclogui a Guillem Viladot dins les llistes de commemoracions oficials 2022

Laia Solé

Humanitats i Periodisme

El passat 21 de desembre, el Govern de la Generalitat va fer públic l’acord que determinava quins havien de ser els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració oficial durant el 2022. La proposta anual, a càrrec de la Comissió de Commemoracions, persegueix l’objectiu de posar en relleu, divulgar i recuperar la memòria de fets i subjectes històrics, artístics, científics o culturals, que deixen empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Enguany és el centenari del naixement de l’agramuntí Guillem Viladot, així i tot, no se l’ha contemplat en aquest acord. És per això que s’ha creat la ‘Plataforma en suport de l’any Viladot’, des de la qual s’ha difós un manifest per demanar que se’l consideri digne de commemoració oficial.

Guillem Viladot.

Viladot va ser un escriptor i poeta visual català. Farmacèutic d’ofici, de ben jove es va endinsar en la novel·la discursiva iniciant un cicle de novel·les sobre el seu mite de Riella, topònim fictici d’Agramunt. Paral·lelament, explorava la poesia concreta, un subgènere de la poesia visual, tot desestructurant els codis alfabètics i lingüístics. També, interessat en la psicoanàlisi, va fer contribucions considerables en el camp de la novel·la psicològica. Sempre des de les terres lleidatanes, es va convertir en un creador polifacètic que va publicar una quantitat ingent de novel·les, relats, literatura juvenil i poesia, en col·laboració amb les editorials catalanes més destacades.

Ja fa gairebé dos anys que l’Ajuntament d’Agramunt i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” tramiten i preparen activitats arreu del territori per celebrar el centenari. Ho han fet amb la col·laboració d’institucions com el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre d’Art la Panera, el Festival Embarrat de Tàrrega, l’Espai Guinovart d’Agramunt, Òmnium Cultural, i la Fundació Vila Casas de Barcelona, entre d’altres. Aquesta darrera, per exemple, acollirà des del mes de maig una exposició antològica de l’obra del poeta. El món editorial, nacional i internacional, també s’ha adherit a la commemoració: diverses editorials estan preparant la reedició de llibres de Viladot i la publicació d’alguns inèdits de l’autor.

Els esforços fets, malgrat tot, s’han vist menystinguts tenint en compte la decisió presa pel govern. En conseqüència, es demana que la Generalitat reconsideri la celebració oficial del Centenari Guillem Viladot per confirmar la importància de la seva trajectòria creativa. D’aquesta manera, també s’integraria la presència de les terres de Ponent en les commemoracions oficials. A més, la seva inclusió ajudaria a projectar cap al futur la Fundació “Lo Pardal”, que se sustenta des de fa anys sobre la feina altruista d’uns pocs implicats que doten al país d’una solidesa cultural que, lluny del suport institucional i dels circuits oficials, resulta indispensable.

Els motius pels quals es demana que es reconegui a Viladot oficialment en la commemoració són diversos. En primer lloc, va ser el primer a editar un llibre de poesia experimental a la península Ibèrica, el primer a crear, des d’Agramunt, una editorial dedicada a la poesia d’avantguarda, i el primer a publicar a l’estat espanyol una edició de butxaca de poesia concreta. En aquesta línia, va participar en la primera exposició de poesia concreta de Catalunya i el 1992 va crear el primer museu dedicat a la poesia visual del món. En definitiva, va ser un pioner en llenguatges artístics.

D’altra banda, és convenient subratllar la seva incansable i immensa activitat d’articulista en publicacions periòdiques diverses, com ara Destino, Avui, l’Observador, El Periódico de Catalunya, Tururut, Labor, Oriflama o La Mañana, entre d’altres. A part, amb la curiositat pr bandera i defugint els convencionalismes, la seva obra sensible, inquieta i volgudament perifèrica, va servir-li per teixir una àmplia xarxa de relacions nacionals, estatals i internacionals.

Tot el que s’ha estat coent durant aquests darrers mesos de la mà de “Lo Pardal” amb el suport d’altres entitats, demostra que Viladot és un autor ben viu en el món cultural català que ocupa un lloc important dins el nostre cànon literari i artístic i, sobretot, representatiu d’un territori sovint oblidat, Ponent. Les terres lleidatanes han estat menystingudes multiplicitat de vegades per l’emulsió cultural de la capital i els seus voltants. En aquesta ocasió, ho han tornat a estar pel que fa al llistat de commemoracions oficials. Es pot accedir a la petició a través d’aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació