AGRAMUNT INICIARÀ LA SEGONA FASE DEL PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE L’ANTIC ESCORXADOR

L’Ajuntament d’Agramunt i Aigües del Segarra-Garrigues han presentat aquest matí una fase més del projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador d’Agramunt. Com ha explicat l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, aquesta fase serà possible gràcies a l’1% cultural de les obres del Canal Segarra- Garrigues: “Finalment, i després de molt temps treballant, Agramunt rebrà aquest milió d’euros que li pertoca de l’1% cultural”. Aquestes obres arriben després que la Diputació de Lleida, a través dels fons Feder, assumís la restauració de les cobertes de l’edifici, juntament amb el departament de Cultura i l’Ajuntament d’Agramunt.

L’any 2010, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural van signar un conveni on es van planificar un seguit d’actuacions de rehabilitació i millora del patrimoni cultural lleidatà on estava inclòs Agramunt. Unes actuacions que es van preveure per al període 2010-2014, però que no s’ha aconseguit fins aquest 2023.

Fernàndez ha remarcat la fita que suposa per Agramunt la rehabilitació d’aquest espai, llargament reivindicada per la societat civil. Així mateix, ha agraït la sensibilitat de les administracions implicades a l’hora d’encarregar el projecte a arquitectes del territori, la qual cosa ha permès copsar millor la sensibilitat dels agramuntins.

El consistori, tal com marca el conveni signat, i després del vistiplau del Consell Assessor de Cultura d’Agramunt, donarà a l’edifici un ús cultural. Així, l’edifici de l’Escorxador es convertirà en un equipament municipal que, d’una banda, donarà resposta a un conjunt de mancances que té actualment el municipi i, de l’altra, revitalitzarà aquest edifici històric construït l’any 1946.

En aquest sentit, la regidora de Cultura, Amanda Cardona, ha explicat que en aquesta primera fase s’habilitaran cinc espais diferenciats, que permetran donar resposta a demandes històriques, com és la creació d’un arxiu municipal amb les condicions perquè pugui passar a formar part del sistema d’arxius de la Generalitat; un vestíbul a doble alçada per col·locar-hi la imatgeria festiva local; l’Espai Sió, dedicat a l’entorn natural de la Ribera del Sió, però que també farà les funcions de sala polivalent; una sala d’exposicions temporals d’uns 80 m2, i un pati central a l’aire lliure, amb capacitat per a 150 persones i accés directe des del carrer per fer-hi presentacions, conferències i concerts de petit format.

Per a una futura fase, quedaria pendent habilitar l’espai que queda a l’est d’aquest pati central. En l’actual intervenció només s’actuarà en la rehabilitació de les cobertes i forjats i s’enderrocaran les comparticions interiors per tal de deixar-ho preparat perquè en un futur només calgui actuar en l’adequació de l’interior.

Per la seva banda, Xavier Vall-llosera, director de Divisió Gestió Territorial d’Infraestructures, ha avançat que l’inici d’obres serà imminent i s’ha mostrat satisfet per donar resposta finalment a aquesta inquietud del municipi.

A l’acte també hi ha assistit el delegat dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, qui ha volgut mostrar el seu agraïment a Aigües del Segarra-Garrigues, Infraestructures i a l’Ajuntament per perseverar fins a fer realitat aquest projecte.

1% cultural

El 2010 el Govern de la Generalitat va anunciar que finançaria tretze actuacions de rehabilitació i millora del patrimoni cultural lleidatà per un import de 7,5 milions d'euros procedent de l’1% cultural del canal Segarra-Garrigues.

Així va quedar recollit en un protocol signat pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, que va planificar les actuacions per al període 2010-2014.

Aquest 1% correspon a totes les obres que promou el Govern per a actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d'acord amb el que preveu la Llei del Patrimoni Cultural Català. Entre els 13 projectes que havien de rebre aquest 1%, hi havia el projecte de rehabilitació de l’antic Escorxador d’Agramunt.

També van rebre aquests ajuts la instal·lació del dolmen de Seró a Artesa de Segre; la restauració del Palau Episcopal d'Aspa; la restauració i excavació de la Torre Rodona de Castellnou d'Ossó a Ossó de Sió; les excavacions i la intervenció en l'edifici de serveis del Molí de l'Espígol de Tornabous; la restauració del Castell de Verdú; la rehabilitació de l'antiga Fàbrica Trepat de Tàrrega; la restauració del Castell d'Albi; la segona fase de construcció del Centre d'Interpretació de la Roca dels Moros al Cogul; la rehabilitació de l'antic Sindicat Agrícola de Cervera; la protecció de la ciutat romana d'Iesso amb la creació d'un edifici d'acollida a Guissona; la restauració del Castell de Concabella a Plans de Sió, i la consolidació i restauració de les restes del Castell de Sanaüja. Moltes d’aquestes obres ja s’han executat, però el finançament per la rehabilitació de l’escorxador no ha arribat fins ara.