Situació del municipi

Presentació

Agramunt, amb 5.606 habitants (2023), és la població capdavantera de la comarca natural de la Ribera del Sió. Situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera, entre les serres d'Almenara i de Montclar, té com a eixos principals el riu Sió i el Canal d'Urgell, que rega bona part del seu terme municipal. Limita al nord amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’oest amb Preixens (de la Noguera) i Castellserà, al sud amb la Fuliola, a l’est amb Puigverd d’Agramunt i al sud-est amb Tornabous. L’enclavament de Montclar, al nord-oest del territori principal del municipi, confronta amb Foradada (oest i nord), Artesa de Segre (nord, est) i Preixens (sud).

El terme comprèn la vila d’Agramunt, cap de municipi, els pobles de Mafet, Almenara Alta, les Puelles i la Donzell (dita també la Donzell d’Urgell). El principal eix de comunicacions és la carretera C-14 de Salou a Adrall (Alt Urgell), que enllaça la vila d’Agramunt amb Tàrrega i Artesa de Segre. Una carretera local comunica Agramunt amb Balaguer, vers a l’oest, i amb Cervera, vers el sud-est.

Demografia i economia

La demografia moderna fou de signe positiu fins el 1860. Al llarg del segle XVIII la població (agramuntins) gairebé es quadruplicà i el conjunt municipal arribà a un màxim el 1860 amb 2.789 habitants. Superada la minva soferta al primer terç del segle XX (2.453 habitants el 1900), la recuperació fou lenta: calgué arribar al 1950 per excedir la xifra que el municipi tenia 90 anys abans (2.970 habitants); el 1960 l’antic terme de la Donzell tenia 448 habitants. Cal tenir present que la sotragada de la guerra civil de 1936-39 trencà el ritme ascendent de la població.

L’economia local es basa principalment en l'agricultura, la indústria metal·lúrgica i de serveis i els petits comerços, tot i que el sector del torró i la xocolata a la pedra han esdevingut un sector important i de sempre han estat un pol d'atracció per a visitants.

El poc terreny no conreat és ocupat per brolles i bosquines amb predomini de la carrasca. El paisatge agrícola es caracteritza per la presència de terres de reg des de molt antic, primer amb les aigües del Sió i des del 1862 amb les del canal d’Urgell, que rega una bona extensió del terme, tant a la vall del Sió com a la plana d’Urgell, a l’altra banda de la serra d’Almenara. Al regadiu hom conrea principalment blat de moro, alfals i arbres fruiters; al secà, hi predominen els cereals (sobretot ordi).

La ramaderia ha perdut, en bona part, el seu caràcter tradicional de complement de l’explotació agrícola: consumidora de productes de la collita i generadora d’adobs orgànics. Les modernes granges són una activitat autònoma, sovint associada a l’agricultura que n’aprofita els fems o el purí però que pot desenvolupar-se perfectament d’una manera independent. La ramaderia se centra especialment en la cria de bestiar porcí i d’aviram.

La indústria és la principal activitat econòmica del terme. La base industrial d’Agramunt és molt diversificada i és integrada en gran part per empreses d’origen local. Els principals sectors són el de l’alimentació, la confecció, el metall i el paper.

Dades bàsiques

Partit judicial: Balaguer

Comarca: Urgell

Extensió: 79 km²

Altitud: 337 m

Habitants: 5.606 (a 31 de juliol de 2023)

Pobles del municipi: Montclar d'Urgell, Almenara Alta, La Donzell d'Urgell, Mafet, Les Puelles.