Castell de Montclar

Castell-palau d'estil renaixentista català. Està situat en un dels punts més alts de la serra de Montclar. Els murs mostren les diferents fases de construcció de diverses èpoques. Edifici massís, orientat a migdia, de planta aproximadament quadrada, que resulta de la unió de tres cossos rectangulars estructurats en planta baixa, dos pisos i golfes. Dos d'ells presenten coberta de teula a quatre aiguavessos i el cos nord a dos vessants.

Tot l'edifici és fet amb carreus de pedra, polidament tallada i escairada. El portal és en arc de mig punt adovellat i presidit per un escut senyorial, on figuren un pont, de la família dels Ponts, i un lleó rampant, de la família dels Ribelles, acompanyat de la data de 1635. Les obertures són allindades i es disposen alineades a totes les façanes. Presenta diversos elements defensius, com l'atalussament, les tres torrelles als angles sud i nord-oest, o el matacà central, al capdamunt de la façana. A la façana posterior hi ha un segon matacà i un cos adossat que acull la cisterna per a l'aigua i genera una terrassa al damunt.

Des del castell s'accedeix al cor de l'església de Sant Jaume, edifici adossat per llevant. A l'interior, destaca l'escalinata que puja a la planta noble precedida per una successió d'arcs carpanells i les diferents sales: saló de música, biblioteca, menjador, habitació dels senyors, celler, presó i masmorra, condicionades en estil medieval.

El castell medieval està documentat des de 1194, però al seu torn, podia tenir l'origen en una primitiva torre romana. Els murs mostren les diferents fases de construcció. Els primers quatre metres i la torre de l'homenatge datarien del segle XIII i la part superior, al segle XV. Les successives ampliacions i remodelacions van continuar fins al segle XVI i encara la darrera reforma, de 1635, data que figura al portal. Tan sols cinc famílies han estat propietàries des del 1200.

Inicialment, fou propietat de la poderosa nissaga dels Cabrera, dels quals passà als Ribelles, que en van mantenir la possessió fins al segle XV. L'any 1418 Ramon Ponç de Ribelles el va vendre, amb tota la baronia i la jurisdicció de Montclar, al seu cosí Gispert de Ponts, senyor de Tàrrega. Al segle XVII, per enllaç matrimonial (1686), passà als Despujol, després marquesos de Palmerola. El 1919, fou de nou reconeguda la baronia de Montclar a favor de Josep M. Despujol i Ricart, marquès de Palmerola. Als anys 1970 va ser restaurat i més endavant, el 1979, fou declarat Monument Històric-Artístic nacional. Des del 1986, pertany a una família procedent del Baix Empordà.