Els vestits medievals
Considerats les restes tèxtils civils trobades més antigues de Catalunya
Durant les obres de restauració de la façana nord de l'església de Santa Maria d'Agramunt,
que va tenir lloc entre 1996 i 1997 es va obrir el sarcòfag de pedra ubicat a la part baixa del campanar. A dins shi van trobar dos cossos parcialment momificats, un home i una dona, que conservaven restes d'indumentària.
Segons l'estudi antropològic i paleopatològic són dos individus d'entre 20 i 30 anys; no s'ha pogut detectar científicament la causa de la mort, però si que el primer a morir va ser l'home - el cos del qual estava a sota, encaixat en morter de calç i que la dona va ser enterrada un temps després.
Els teixits estaven rígids i replegats, amb restes d'insectes i de calç, així com nombroses taques produïdes per la descomposició dels cossos i per peces de metall enterrades amb ells i avui desaparegudes; les fibres havien perdut l'elasticitat i tot el material estava deformat i amb trastorns físics i orgànics. En anar obrint tots els fragments a base d'eliminar la calç i a través d'humidificació controlada es van poder anar destriant diverses peces en relatiu bon estat (una gonela, una calça i una lligadura pertanyents a la dona, una còfia encastada al crani de l'home i una peça rectangular que podia haver estat un mantell), i un munt de fragments que ja no permetien cap reconstrucció. La neteja, consolidació i preparació per a exposició es van fer en el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa per encàrrec del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.
Totes les peces són de lli, la majoria teixides a la plana (1 fil d'ordit / 1 fil de trama), i s'observen diferents qualitats en la finor del fil. Per a la lligadura es va fer servir un teixit acanalat (aconseguit amb 2 trams o dos ordits), que és més fàcilment adaptable a la forma del cap. Cap de les peces té decoració, però la còfia presenta una petita sanefa de repunts en la zona frontal.
No es tracta d'indumentària funerària, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats aquests dos personatges. No sabem qui eren, però tan per la situació destacada pel sarcòfag com pel tipus i qualitat dels vestits sembla que devien tenir una posició social destacada. En qualsevol cas, per la seva cronologia s. XIV les peces d'Agramunt són, per ara, les restes d'indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya ha fet dipositari de les peces al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, responsable de la seva conservació i que les cedeix temporalment a l'Ajuntament d'Agramunt segons el conveni específic signat entre ambdues institucions.