Safareigs municipals
BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL
Els safareigs es troben als afores de la població, al camí vell de Mafet, al nord de la Vila. El safareig es compon d'una font monumental central que distribueix aigua a dreta i esquerra, a dues grans piques en forma d'U, una per rentar i l'altra per esbandir. La forma en “U” permet augmentar el perímetre amb la mateixa superfície d'aigua.
La font s'inspira en el llenguatge arquitectònic clàssic amb tocs barrocs i una composició totalment simètrica. La forma recorda a un frontó o un entaulament barroc. Al nivell del sòl hi ha una petita pica i a damunt tres canelles o sortidors. Al mig del plafó, presidint del conjunt, consta l'escut d'Agramunt i corona el monument amb un pedestal amb la data 1882 emmarcada i envoltada per decoració curvilínia. Al capdamunt, hi havia una bola pètria. A cada costat d'aquest cos central de la font hi ha un pedestal que sostenia unes boles aixafades, talment una copa. De cada banda de la font, en parteixen unes llargues piques rectangulars que subministren aigua a les grans piques en forma d'U. A 5 metres al nord, hi ha un petit safareig quadrangular, amb un cobert central amb encavallades de fusta i teulada metàl·lica sustentat per tres columnes de ferro colat.
Després de vint anys de la construcció del Canal d'Urgell, l'Ajuntament va fer construir els safareigs l'any 1882 i també una font al costat del canal. Són de pedra picada, i tenen forma d'U. Tenen una capacitat per a setanta rentadores. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va construir un safareig més petit per a la roba de les persones malaltes i una coberta metàl·lica.
Avui en dia, per raons molt obvies, ningú va als safareigs perquè els particulars i les rentadores han anat substituint les seves funcions. En aquest indret, s'hi troba un dels testimonis notables de la història de la vila i del Canal d'Urgell.