Les nostres rutes

Les nostres rutes

Punts a visitar a Agramunt: Refugi del camp d’aviació dels Salats Refugi del Pou del Gel i Refugi
antiaeri de l’ e sglésia de Sta. Maria Era de Cal Petitó
Punts a visitar als pobles del municipi:
Balma de Puelles (refugi natural de la població) Església de Sant Salvador de Rocabertí (campana d’obús)
Per accedir al Pou de Gel i al refugi antiaeri cal concertar una visita a l’Oficina de Turisme
(973 391 089)

Descobreix la importància de l'aigua a Agramunt a través d'un recorregut pels seus elements patrimonials més emblemàtics.

Punts a visitara Agramunt: Pou del Gel -Cisterna del Convent-Safarejos -Canal d’Urgell -Dipòsit de l’aigua de Turó del Castell -Pont de ferro -Pont romànic -Passeig del Sió -Plaça del Pou.

Punts a visitar als pobles del municipi:Bassa de Puelles, Mina de Montclar i dipòsit d’aigua de la Donzell.

Per accedir al Pou de Gel i a la Cisterna del Convent cal concertar-ho amb l’Oficina de Turisme (973 391 089)

La ruta de l’aigua

L’aigua ha estat des de l’inici dels temps, un dels elements més importants i necessaris per a la vida de plantes, animals i persones, en definitiva per a la vida en el nostre planeta.

El nostre territori ha estat històricament i també a dia d’avui, terra de secà. Tot i això, tenim l’aigua ben present a la nostra vila. El riu Sió, dona vida a tota la ribera que duu el seu nom, de la qual Agramunt n’és la capital.

Al voltant de l’aigua, al llarg dels segles, s’han construït diversos edificis amb diferents usos, tots ells enfocats en l’aigua com a element necessari per al seu correcte funcionament. Des del Pont Romànic fins al relativament recent dipòsit del turó del Castell,

Aquesta ruta engloba diferents construccions que al llarg de la història agramuntina, s’han construït per a poder utilitzar l’aigua o vinculades amb ella. La ruta esta pensada per fer-la lliurement, però tenint en compte els accessos a les dues construccions subterrànies.

    • El Canal d'Urgell al seu pas per Agramunt. Fotografia: Carles Fortuny
    • canal_urgell-7280.jpg
    • El Canal d'Urgell al seu pas per Agramunt. Fotografia: Carles Fortuny
Descobreix els espais que van marcar la vida a Agramunt durant la Guerra Civil Espanyola amb la Ruta dels Espais de Memòria. Un recorregut emotiu que et permetrà conèixer com la vila va viure sota els bombardejos i la rereguarda republicana.

L’abril de 1938 l’exèrcit franquista entrava a Catalunya, i n’ocupava la franja més occidental, des de la Vall d’Aran fins al Delta de l’Ebre. Es fixaven dues grans zones: la zona occidental ocupada pels franquistes, i la zona oriental, sota el control de la Generalitat i l’exèrcit republicà.

En aquest context es configuren el Front de l’Ebre, el Front del Segre i el Front del Pallars. En el marc del Front del Segre Agramunt serà una de les viles de la rereguarda republicana. Situada a uns 20km del Cap de Pont de Balaguer, donarà cobertura logística, militar, d’aliments o sanitària.

El primer bombardeig que va patir Agramunt va ser el 5 d’abril de 1938, i el darrer el 12 de gener de 1939, el mateix dia que les tropes franquistes entraven a la vila. Durant aquests deu mesos la vila va patir nombrosos bombardejos, per part dels exèrcits franquista, feixista italià, i nazi alemany.

Per protegir-se dels bombardejos es van construir una xarxa de refugis antiaeris, ja fossin públics o privats, per als veïns o per als soldats, al centre de la vila o en zones perifèriques, construint edificacions exnovo o aprofitant estructures ja existents.

La ruta dels espais de memòria d’Agramunt inclou com a principal element el refugi antiaeri de l’església de Santa Maria. Al nord de la vila també s’han localitzat diferents refugis a l’antic camp d’aviació dels Salats, dels quals 2 s’han recuperat i són d’accés lliure. I també l’antic pou de gel va ser adaptat com a refugi. D’altres elements són l’era de Cal Petitó, on estava situada la seu de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus), i alguns refugis situats en cases privades o sense accés actualment, com són els cellers de la Plaça de l’Amball, el refugi de l’antic castell o el refugi de la Unitat de Transmissions.

A l’entorn d’Agramunt hi ha d’altres vestigis, com són les trinxeres del Pilar d’Almenara, els búnquers i trinxeres de Preixens, les trinxeres dels boscos de Rocabertí, un refugi a Mafet, la balma de Puelles, les dutxes i trinxeres de Coscó, o el punt de la Masia Timó prop del bosc del Siscar. D’altres punts del Baix Sió són les trinxeres de la Font Amarga de Montgai, les trinxeres del Morinyol i del Tossal de les Forques de la Sentiu de Sió, o les trinxeres del Merengue de Camarasa.

A les visites guiades que ofereix l’Oficina de Turisme els caps de setmana s’hi inclouen dos dels elements patrimonials d’aquesta ruta: el refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria i el pou de gel.

    • DSC_5988.JPG
    • DSC_7948.JPG

Descobreix el llegat medieval d'Agramunt, una vila que va tenir un paper crucial en el comtat d'Urgell. Un recorregut fascinant per castells, muralles, esglésies i carrers empedrats que et transportaran a l'època feudal

carrer_vilavella-7231.jpgEls orígens de la vila d’Agramunt els trobem al segle XI amb la conquesta de la zona de l’Urgell Mitjà per part dels comtes d’Urgell. La primera referència documental sobre Agramunt ens situa a l’any 1051 i fa referència al nomenament del castlà del castell a Pere Miró de Ponts per part del comte Ermengol III d’Urgell.

L’any 1163, el comte Ermengol VII d’Urgell concedeix a Agramunt la Carta de Poblament i anys més tard; el 1197, Ermengol VIII li concedeix la Carta de Franqueses. Ambdós documents es podrien considerar com les cartes fundacionals d’Agramunt.

Agramunt fou una de les tres poblacions més importants del comtat d’Urgell, juntament amb la Seu d’Urgell i Balaguer. Entre d’altres motius, Agramunt tenia des del 1200, el privilegi d’encunyar moneda pròpia; la moneda agramuntesa, fet que va convertir la vila en la capital econòmica del comtat. Fins al 1314 fou també la capital política del comtat d’Urgell fet que li suposà la concessió per part dels diferents comtes d’Urgell de nombrosos privilegis entre els que destaquen la concessió de la Paeria per part del comte Alvar I d’Urgell el 1253, un tribunal públic el 1238 pel comte Ponç d’Urgell i l’encunyació de moneda ja esmentat anteriorment.

El 13 d’agost de 1413, en el marc de la revolta del comte Jaume II d’Urgell contra les resolucions adoptades al Compromís de Casp, Agramunt es veu obligat a capitular davant les tropes reials de Ferran d’Antequera. Aquesta revolta va suposar la fi del comtat d’Urgell com a entitat independent i els seus territoris foren incorporats a la Corona d’Aragó. A la fi del comtat d’Urgell, Agramunt va quedar com a vila reial en virtut de la capitulació firmada l’agost de 1413.

D’aquesta època d’esplendor, a la vila d’Agramunt i els pobles del municipi hi ha diferents elements de diversa indole provinents de l’època medieval, els quals han estat inclosos en aquesta ruta que engloba la vila d’Agramunt, com també els nuclis de la Donzell i Almenara.

    • santa_maria-7188.jpg
    • santa_maria-7135.jpg
    • Exterior de l'Església de Santa Maria d'Agramunt. Fotografia: Carles Fortuny