Les nostres rutes

Punts a visitara Agramunt: Pou del Gel -Cisterna del Convent-Safarejos -Canal d’Urgell -Dipòsit de l’aigua de Turó del Castell -Pont de ferro -Pont romànic -Passeig del Sió -Plaça del Pou.

Punts a visitar als pobles del municipi:Bassa de Puelles, Mina de Montclar i dipòsit d’aigua de la Donzell.

Per accedir al Pou de Gel i a la Cisterna del Convent cal concertar-ho amb l’Oficina de Turisme (973 391 089)

La ruta de l’aigua

L’aigua ha estat des de l’inici dels temps, un dels elements més importants i necessaris per a la vida de plantes, animals i persones, en definitiva per a la vida en el nostre planeta.

El nostre territori ha estat històricament i també a dia d’avui, terra de secà. Tot i això, tenim l’aigua ben present a la nostra vila. El riu Sió, dona vida a tota la ribera que duu el seu nom, de la qual Agramunt n’és la capital.

Al voltant de l’aigua, al llarg dels segles, s’han construït diversos edificis amb diferents usos, tots ells enfocats en l’aigua com a element necessari per al seu correcte funcionament. Des del Pont Romànic fins al relativament recent dipòsit del turó del Castell,

Aquesta ruta engloba diferents construccions que al llarg de la història agramuntina, s’han construït per a poder utilitzar l’aigua o vinculades amb ella. La ruta esta pensada per fer-la lliurement, però tenint en compte els accessos a les dues construccions subterrànies.

Punts a visitar a Agramunt: Refugi del camp d’aviació dels Salats - Refugi del Pou del Gel - Refugi
antiaeri de l’ església de Sta. Maria - Era de Cal Petitó
Punts a visitar als pobles del municipi:
Balma de Puelles (refugi natural de la població) - Església de Sant Salvador de Rocabertí (campana d’obús)
Per accedir al Pou de Gel i al refugi antiaeri cal concertar una visita a l’Oficina de Turisme
(973 391 089)

L’abril de 1938 l’exèrcit franquista entrava a Catalunya, i n’ocupava la franja més occidental, des de la Vall d’Aran fins al Delta de l’Ebre. Es fixaven dues grans zones: la zona occidental ocupada pels franquistes, i la zona oriental, sota el control de la Generalitat i l’exèrcit republicà.

En aquest context es configuren el Front de l’Ebre, el Front del Segre i el Front del Pallars. En el marc del Front del Segre Agramunt serà una de les viles de la rereguarda republicana. Situada a uns 20km del Cap de Pont de Balaguer, donarà cobertura logística, militar, d’aliments o sanitària.

El primer bombardeig que va patir Agramunt va ser el 5 d’abril de 1938, i el darrer el 12 de gener de 1939, el mateix dia que les tropes franquistes entraven a la vila. Durant aquests deu mesos la vila va patir nombrosos bombardejos, per part dels exèrcits franquista, feixista italià, i nazi alemany.

Per protegir-se dels bombardejos es van construir una xarxa de refugis antiaeris, ja fossin públics o privats, per als veïns o per als soldats, al centre de la vila o en zones perifèriques, construint edificacions exnovo o aprofitant estructures ja existents.

La ruta dels espais de memòria d’Agramunt inclou com a principal element el refugi antiaeri de l’església de Santa Maria. Al nord de la vila també s’han localitzat diferents refugis a l’antic camp d’aviació dels Salats, dels quals 2 s’han recuperat i són d’accés lliure. I també l’antic pou de gel va ser adaptat com a refugi. D’altres elements són l’era de Cal Petitó, on estava situada la seu de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus), i alguns refugis situats en cases privades o sense accés actualment, com són els cellers de la Plaça de l’Amball, el refugi de l’antic castell o el refugi de la Unitat de Transmissions.

A l’entorn d’Agramunt hi ha d’altres vestigis, com són les trinxeres del Pilar d’Almenara, els búnquers i trinxeres de Preixens, les trinxeres dels boscos de Rocabertí, un refugi a Mafet, la balma de Puelles, les dutxes i trinxeres de Coscó, o el punt de la Masia Timó prop del bosc del Siscar. D’altres punts del Baix Sió són les trinxeres de la Font Amarga de Montgai, les trinxeres del Morinyol i del Tossal de les Forques de la Sentiu de Sió, o les trinxeres del Merengue de Camarasa.

A les visites guiades que ofereix l’Oficina de Turisme els caps de setmana s’hi inclouen dos dels elements patrimonials d’aquesta ruta: el refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria i el pou de gel.

Punts a visitar a Agramunt : Església de Santa Maria - Mare de Déu dels Socors - Mare de Déu del Castell - Pont romànic - Plaça de la muralla - Vestits medievals - Carrer Sabateria de Baix
Punts a visitar als pobles del municipi: Ermita de Sant Vicenç d’Almenara - Pilar d’Almenara - Vila closa de la Donzell.
Els horaris per accedir a l’església de Santa Maria (que inclou també les dues talles de la Mare de Déu) són: feiners i dissabtes de 9 a 12 i de 18:30 a 19:30 (hivern) o de 19:30 a 20:30 (estiu).
Diumenges i festius (religiosos) de 8:30h a 13h.
Per una visita als vestits medievals cal contactar amb l’Oficina de Turisme (973 391 089)

La vila comtal d'Agramunt

Els orígens de la vila d’Agramunt els trobem al segle XI amb la conquesta de la zona de l’Urgell Mitjà per part dels comtes d’Urgell. La primera referència documental sobre Agramunt ens situa a l’any 1051 i fa referència al nomenament del castlà del castell a Pere Miró de Ponts per part del comte Ermengol III d’Urgell.

L’any 1163, el comte Ermengol VII d’Urgell concedeix a Agramunt la Carta de Poblament i anys més tard; el 1197, Ermengol VIII li concedeix la Carta de Franqueses. Ambdós documents es podrien considerar com les cartes fundacionals d’Agramunt.

Agramunt fou una de les tres poblacions més importants del comtat d’Urgell, juntament amb la Seu d’Urgell i Balaguer. Entre d’altres motius, Agramunt tenia des del 1200, el privilegi d’encunyar moneda pròpia; la moneda agramuntesa, fet que va convertir la vila en la capital econòmica del comtat. Fins al 1314 fou també la capital política del comtat d’Urgell fet que li suposà la concessió per part dels diferents comtes d’Urgell de nombrosos privilegis entre els que destaquen la concessió de la Paeria per part del comte Alvar I d’Urgell el 1253, un tribunal públic el 1238 pel comte Ponç d’Urgell i l’encunyació de moneda ja esmentat anteriorment.

El 13 d’agost de 1413, en el marc de la revolta del comte Jaume II d’Urgell contra les resolucions adoptades al Compromís de Casp, Agramunt es veu obligat a capitular davant les tropes reials de Ferran d’Antequera. Aquesta revolta va suposar la fi del comtat d’Urgell com a entitat independent i els seus territoris foren incorporats a la Corona d’Aragó. A la fi del comtat d’Urgell, Agramunt va quedar com a vila reial en virtut de la capitulació firmada l’agost de 1413.

D’aquesta època d’esplendor, a la vila d’Agramunt i els pobles del municipi hi ha diferents elements de diversa indole provinents de l’època medieval, els quals han estat inclosos en aquesta ruta que engloba la vila d’Agramunt, com també els nuclis de la Donzell i Almenara.

Punts a visitar a Agramunt: Plaça de la muralla – Turó del castell

Punts a visitar als pobles del municipi: Castell de Montclar – Castell de la Donzell – Castell de Puelles - Pilar d’Almenara

Per accedir al castell de Montclar cal demanar cita prèvia a info@castelldelleida.com

Ruta pels castells d’Agramunt

Els diferents pobles que conformen el municipi d’Agramunt, tenen el seu origen al voltant dels castells termenats situats a la seva part més alta. Tots aquests castells tenen un origen medieval.

Del segle XI, tenim els castells d’Agramunt, d’Almenara i el de Puelles. Del segle XII els castells de Mafet i de Montclar. Tots aquests castells eren dirigits per castlans; que eren els guardians del castell. El més gran i important era el castell d’Agramunt, en tant que fou fins el 1314 la capital del comtat d’Urgell. No ens hem d’imaginar tampoc grans castells amb muralles etc, podien ser tant sols cases fortificades amb una torre afegida.

La majoria d’aquests castells perden la seva importància i el seu ús original. A partir del segle XVI i en endavant, tindran 2 destins. O bé seran enderrocats i aprofitats com a pedrera. O per altra banda es reformaran/reconstruiran amb estil barroc i seran grans cases senyorials de gent noble i/o amb alt poder adquisitiu.

Aquesta ruta engloba tots els castells del municipi dels quals es conserven restes. Dels castells de Mafet i Agramunt, no n’hi ha cap resta arquitectònica, si bé en el cas d’Agramunt, les pedres del castell es poden observar a la Capella del Socors de l’església parroquial, ja que

s’aprofitaren per a la seva construcció, així com la talla de la Mare de Déu del Castell, que presidia la capella del castell d’Agramunt i que actualment es troba exposada a l’interior de l’església de Santa Maria.

Espais a visitar a Agramunt: Pou de Gel - Cisterna del Convent - Casa de la Vila - Capella i retaule del Roser - Capella i retaule del Socors - Capella del Sió - Plaça de l’Amball (Casa Enraní)

Espais a visitar als pobles del municipi: Església de Sant Domenec de Puelles – Castell de Puelles - Església de Sant Llorenç de Mafet - Cal Benet del Segarrenc de Mafet - Església de Sant Jaume de Montclar – Castell de Montclar - Església de Sant Salvador d’Almenara - Església de Sant Pere de la Donzell - Ermita de Sant Roc de la Donzell – Castell de la Donzell.

Per accedir al Pou de Gel i la Cisterna del Convent, cal concertar-ho amb l’Oficina de Turisme. (973 391 089)

Per les capelles del Roser i del Socors a l’Església de Santa Maria d’Agramunt; els horaris de l’Església són: feiners i dissabtes de 9 a 12 i de 18:30 a 19:30 (hivern) o de 19:30 a 20:30 (estiu). Diumenges i festius (religiosos) de 8:30h a 13h.

Per accedir a les esglésies dels pobles del municipi cal contactar amb antelació amb la Parròquia d’Agramunt (973 390 239)

Per accedir al castell de Montclar cal demanar cita prèvia a info@castelldelleida.com

El patrimoni barroc d’Agramunt

Deixant enrere el període medieval i el renaixement, entrem al barroc, un període històric que avarca des de finals del segle XVI fins a principis del segle XIX amb un estil artístic i arquitectònic propi.

Durant aquesta etapa, la vila d’Agramunt i els pobles de la rodalia van viure moments de creixement i abundància econòmica, així com moments de dificultats i patiment, degut als diferents conflictes bèl·lics que es van anar succeint. També fou una època d’exaltació del catolicisme i la religiositat popular, amb la fundació de confraries, processons multitudinàries i la construcció d’edificis i mobiliari religiós.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, es viurà un boom constructiu a la vila i als pobles de la rodalia. Les antigues esglésies d’origen romànic seran enderrocades per construir nous temples barrocs mes grans i espaiosos, com es el cas dels pobles del municipi. Altres casos, com a Santa Maria d’Agramunt, seran modificades amb la incorporació de capelles laterals i retaules . Els antics castells medievals de Montclar, o Puelles, que havien perdut el seu ús original, es convertiran en grans cases senyorials, així com la petita burgesia dels pobles, construirà noves cases a l’estil de l’època (Cal Benet del Segarrenc o Cal Enraní). Es construiran també nous edificis i equipaments com el Pou de Gel, la Capella del Sió o la Casa de la Vila etc.

Tot i la destrucció causada pels bombardejos de la passada Guerra Civil, al municipi d’Agramunt tenim la sort de conservar una gran quantitat de patrimoni d’època barroca que s’inclou en aquesta ruta.

La ruta està pensada perquè cadascú la faci lliurement al seu ritme, tenint en compte els horaris d’obertura de cada indret i la necessitat de disposar d’un vehicle per al desplaçament entre les diferents poblacions.

Fotografies: Carles Fortuny