La vila comtal d'Agramunt
Descobreix el llegat medieval d'Agramunt, una vila que va tenir un paper crucial en el comtat d'Urgell. Un recorregut fascinant per castells, muralles, esglésies i carrers empedrats que et transportaran a l'època feudal
Punts a visitar a Agramunt : Església de Santa Maria - Mare de Déu dels Socors - Mare de Déu del Castell - Pont romànic - Plaça de la muralla - Vestits medievals - Carrer Sabateria de Baix
Punts a visitar als pobles del municipi: Ermita de Sant Vicenç d’Almenara - Pilar d’Almenara - Vila closa de la Donzell.
Els horaris per accedir a l’església de Santa Maria (que inclou també les dues talles de la Mare de Déu) són: feiners i dissabtes de 9 a 12 i de 18:30 a 19:30 (hivern) o de 19:30 a 20:30 (estiu).
Diumenges i festius (religiosos) de 8:30h a 13h.
Per una visita als vestits medievals cal contactar amb l’Oficina de Turisme (973 391 089)
La vila comtal d'Agramunt
Els orígens de la vila d’Agramunt els trobem al segle XI amb la conquesta de la zona de l’Urgell Mitjà per part dels comtes d’Urgell. La primera referència documental sobre Agramunt ens situa a l’any 1051 i fa referència al nomenament del castlà del castell a Pere Miró de Ponts per part del comte Ermengol III d’Urgell.
L’any 1163, el comte Ermengol VII d’Urgell concedeix a Agramunt la Carta de Poblament i anys més tard; el 1197, Ermengol VIII li concedeix la Carta de Franqueses. Ambdós documents es podrien considerar com les cartes fundacionals d’Agramunt.
Agramunt fou una de les tres poblacions més importants del comtat d’Urgell, juntament amb la Seu d’Urgell i Balaguer. Entre d’altres motius, Agramunt tenia des del 1200, el privilegi d’encunyar moneda pròpia; la moneda agramuntesa, fet que va convertir la vila en la capital econòmica del comtat. Fins al 1314 fou també la capital política del comtat d’Urgell fet que li suposà la concessió per part dels diferents comtes d’Urgell de nombrosos privilegis entre els que destaquen la concessió de la Paeria per part del comte Alvar I d’Urgell el 1253, un tribunal públic el 1238 pel comte Ponç d’Urgell i l’encunyació de moneda ja esmentat anteriorment.
El 13 d’agost de 1413, en el marc de la revolta del comte Jaume II d’Urgell contra les resolucions adoptades al Compromís de Casp, Agramunt es veu obligat a capitular davant les tropes reials de Ferran d’Antequera. Aquesta revolta va suposar la fi del comtat d’Urgell com a entitat independent i els seus territoris foren incorporats a la Corona d’Aragó. A la fi del comtat d’Urgell, Agramunt va quedar com a vila reial en virtut de la capitulació firmada l’agost de 1413.
D’aquesta època d’esplendor, a la vila d’Agramunt i els pobles del municipi hi ha diferents elements de diversa indole provinents de l’època medieval, els quals han estat inclosos en aquesta ruta que engloba la vila d’Agramunt, com també els nuclis de la Donzell i Almenara.
- Exterior de l'Església de Santa Maria d'Agramunt. Fotografia: Carles Fortuny