Història

La manca de descendència de la família de Cal Mas Vell d’Agramunt ens porta en aquesta ocasió a parlar amb l’historiador local Ramon Bernaus per esbrinar els orígens d’aquest renom tan conegut a la nostra vila. Recentment, Bernaus ha dut a terme un extens treball sobre la construcció de la plaça del Mercadal, un eixample projectat l’any 1771, que no va començar a construir-se fins al 1804. Segons els arxius històrics recopilats, la família de Cal Mas Vell era una de les més importants del poble, i vivia en una masia al bosc del Siscar. A principis del segle XIX, el seu propietari, Joan Viladot i Noró, decideix traslladar-se al nou eixample que s’estava construint a Agramunt. Així, Cal Mas Vell es comença a construir al 1808 i, per demostrar que es tractava d’una família important del poble, fan construir una casa amb quatre arcades, quan el projecte inicial contemplava una estructura d’una arcada per casa.

Una de les anècdotes relacionades amb els orígens de Cal Mas Vell s’emmarca en el final de la Guerra del Francès. Segons les memòries d’un dels últims descendents directes, Joan Maluquer i Viladot (1856-1940), nét de Joan Viladot i Noró, la casa no es va enrajolar fins al 1813. Passat un temps, al 1814, Napoleó retira les tropes franceses d’Espanya i s’acaba la guerra. Llavors, donada la importància de Cal Mas Vell, la família rep una carta de Lleida comunicant el final del conflicte i aquests surten al balcó per llegir la missiva. La notícia va córrer ràpidament i els agramuntins pujaven a la plaça del Mercadal per celebrar-ho. Mentre, la classe més adinerada ho celebrava a la sala gran de Cal Mas Vell, amb tant força que, un cop acabada la festa, no va quedar cap rajola sencera! Segons Joan Maluquer, el terra es va quedar així durant anys com a testimoni d’aquella data. Sense familiars que es quedessin a Cal Mas Vell, al 1982 l’Ajuntament acorda adquirir l’edifici amb un dels últims descendents, Francesc Renyé i Busquets. Al 1983, es signen les escriptures i es comencen a utilitzar els baixos com a local per al jovent. És a partir del 1984-1985 quan es comença a treballar en el projecte d’una residència d’avis municipal, que va obrir al 1989 i que ha mantingut viu el renom de Cal Mas Vell fins a dia d'avui. 

 *Text extret de la revista Impuls (2014).